Temps de Planck

Temps de Planck
Tipus	constant física, unitat de temps i unitats de Planck
Sistema d'unitats	unitats de Planck
Unitat de	durada
Epònim	Max Planck
Conversions d'unitats
A unitats del SI	0 s

El temps de Planck (t_P) és l'interval de temps més curt que té significat físic, i qualsevol interval de temps inferior per definició és refratari a qualsevol descripció coronològica.^[1] En cosmologia, representa el temps després del big bang més enllà del qual s'han de tenir en compte els efectes quàntics de la gravetat. En aquest sentit, no hi ha cap teoria física que pugui descriure escles temporals més curtes que el temps de Planck, com ara els primers esdeveniments després del Big Bang.^[2] S'ha conjecturat que no cal que l'estructura del temps sigui contínua en intervals comparables al temps de Planck.^[3] Rep el nom del físic Max Planck.

Es pot determinar en funció d'altres constants de la naturalesa:^[4]^[5]

$t_{P}={\sqrt {\frac {\hbar G}{c^{5}}}}\approx$ 5,391 × 10⁻⁴⁴ segons

en què ћ és la constant de Planck reduïda, G és la constant de la gravitació universal i c és la velocitat de la llum en el buit.

El temps de Planck és el temps que trigaria un fotó a travessar una distància igual a la longitud de Planck en el buit, i representa la mínima quantització del temps. L'edat estimada de l'Univers (4,3 × 10¹⁷ s) és aproximadament 8 × 10⁶⁰ t_P. Segons la teoria de la xarxa d'espín, l'espaitemps està quantitzat i no hi pot haver una longitud menor que la longitud de Planck.^[6]

↑ Sallantin, Xavier. «De l'interface entre l'histoire naturelle et l'histoire surnaturelle». A: Niels Henrik Gregersen. The Concept of Nature in Science and Theology, Part 2 (en francès). Labor et Fides, 1997, p. 126. ISBN 2830908597.
↑ Schombert, James. «Birth of the Universe». University of Oregon. Arxivat de l'original el 28 novembre 2018. [Consulta: 20 març 2022]. Parla del "temps de Planck" i de l'"era de Planck" al començament de tot de l'Univers
↑ Wendel, Garrett; Martínez, Luis; Bojowald, Martin «Physical Implications of a Fundamental Period of Time». Phys. Rev. Lett., 124, 24, 19-06-2020, pàg. 241301. arXiv: 2005.11572. Bibcode: 2020PhRvL.124x1301W. DOI: 10.1103/PhysRevLett.124.241301. PMID: 32639827.
↑ «Planck time | physics | Britannica» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2023].
↑ «Planck Time | COSMOS». [Consulta: 18 juliol 2023].
↑ Smolin, L. Three Roads to Quantum Gravity. Orion, 2014, p. 110. ISBN 978-1-78022-769-6 [Consulta: 20 juliol 2023].

[1] Sallantin, Xavier. «De l'interface entre l'histoire naturelle et l'histoire surnaturelle». A: Niels Henrik Gregersen. The Concept of Nature in Science and Theology, Part 2 (en francès). Labor et Fides, 1997, p. 126. ISBN 2830908597.

[Planck-UOregon-2] Schombert, James. «Birth of the Universe». University of Oregon. Arxivat de l'original el 28 novembre 2018. [Consulta: 20 març 2022]. Parla del "temps de Planck" i de l'"era de Planck" al començament de tot de l'Univers

[1e-33-3] Wendel, Garrett; Martínez, Luis; Bojowald, Martin «Physical Implications of a Fundamental Period of Time». Phys. Rev. Lett., 124, 24, 19-06-2020, pàg. 241301. arXiv: 2005.11572. Bibcode: 2020PhRvL.124x1301W. DOI: 10.1103/PhysRevLett.124.241301. PMID: 32639827.

[4] «Planck time | physics | Britannica» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2023].

[5] «Planck Time | COSMOS». [Consulta: 18 juliol 2023].

[Smolin_2014_p._110-6] Smolin, L. Three Roads to Quantum Gravity. Orion, 2014, p. 110. ISBN 978-1-78022-769-6 [Consulta: 20 juliol 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]